En l’era digital, els portafolis professionals s’han convertit en una eina essencial per a la formació contínua dels docents. Aquests portafolis no només reflecteixen el creixement professional, sinó també la identitat digital dels educadors. La formació contínua i l’aprenentatge entre iguals són elements crucials per a l’èxit de la integració de noves tecnologies a l’educació. Aquest cas pràctic aborda la implantació de portafolis virtuals de tutoria en un centre d’educació primària i destaca la importància de la formació contínua, la identitat digital i les implicacions de la informació publicada en aquests portafolis. Els docents implementaran els portafolis treballant en parelles per fomentar la col·laboració i l’aprenentatge mutu, aprofitant l’experiència i els coneixements compartits per assolir una millor comprensió i un bon ús de les eines digitals.
Aquesta manera d’implementar els portafolis en una comunitat de pràctica en què els docents més experimentats ajuden els menys experimentats en la utilització dels portafolis digitals permet crear un entorn d’aprenentatge col·laboratiu. Aquesta interacció no només enriqueix el coneixement dels docents novells, sinó que també permet als més experimentats consolidar i actualitzar les seves pròpies pràctiques. La col·laboració i el suport mutu en les comunitats de pràctica fomenten un aprenentatge continuat i una millora constant de les metodologies d’ensenyament.
La història dels portafolis professionals es remunta a diversos segles enrere, quan els artesans utilitzaven portafolis físics per mostrar els seus treballs a possibles clients i patrons. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a altres professions creatives, com ara la fotografia, el disseny gràfic i l’arquitectura. A finals del segle xx, amb l’avenç de les tecnologies digitals, els portafolis es van començar a digitalitzar i van permetre més flexibilitat en la presentació i distribució de les obres. La transició cap als portafolis digitals va comportar una revolució en la manera com els professionals podien documentar, organitzar i compartir el seu treball.
En l’àmbit educatiu, els portafolis digitals van començar a guanyar popularitat a partir de la dècada del 2000, coincidint amb l’augment de l’ús d’internet i les tecnologies de la informació a les escoles. Aquests portafolis es van convertir en una eina valuosa per als docents per documentar el desenvolupament professional, reflexionar sobre les pràctiques d’ensenyament i compartir recursos amb col·legues. Els portafolis digitals permeten als docents crear un registre continu del seu aprenentatge i assoliments, i ofereixen una visió més dinàmica i interactiva del seu creixement professional. A més, aquests portafolis faciliten l’acreditació de competències i la presentació de proves d’aprenentatge en processos d’avaluació (Fiedler et al., 2021).
Els portafolis digitals també han transformat significativament l’aprenentatge entre iguals. La capacitat de compartir fàcilment treballs i recursos digitals ha fomentat una col·laboració més estreta entre docents, així com l’intercanvi de bones pràctiques i materials educatius. Els entorns digitals de portafolis han facilitat la creació de comunitats d’aprenentatge professional en què els educadors poden interactuar, proporcionar retorn (feedback) i aprendre els uns dels altres en temps real. Aquesta col·laboració ha millorat la qualitat de l’ensenyament i ha promogut una cultura de formació contínua, en què els docents poden adaptar-se ràpidament als nous desafiaments educatius i tecnològics.