1.3. Comunitats de pràctica per regular l’aprenentatge
Les comunitats de pràctica han emergit com una eina poderosa per regular l’aprenentatge entre iguals en diversos contextos educatius i professionals. Les comunitats de pràctica es defineixen com a grups de persones que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes o una passió per un tema, i que aprofundeixen en el seu coneixement i expertesa mitjançant la interacció continuada (Wenger, 1998). Aquest model d’aprenentatge col·laboratiu fomenta un espai on els membres poden compartir experiències, pràctiques i coneixements, cosa que facilita l’aprenentatge continuat i el desenvolupament professional.
L’aprenentatge entre iguals és fonamental en les comunitats de pràctica, ja que permet als participants aprendre els uns dels altres en un entorn de suport i confiança. Aquesta interacció contínua no només enriqueix el coneixement individual, sinó que també crea un cos col·lectiu de pràctiques i coneixements que es poden aplicar a situacions reals. L’aprenentatge entre iguals promou la reflexió crítica, la resolució de problemes i la innovació, elements essencials per a l’evolució i millora constant en qualsevol àmbit professional (Smith et al., 2021).
Les comunitats de pràctica també són essencials per al desenvolupament de competències digitals i l’ús efectiu de tecnologies educatives, com ara els portafolis digitals. Els portafolis digitals ofereixen una plataforma en què els docents i alumnes poden documentar, reflexionar i compartir el seu procés d’aprenentatge. La integració dels portafolis digitals en comunitats de pràctica permet als participants obtenir retorn constant, intercanviar bones pràctiques i desenvolupar habilitats tecnològiques d’una manera col·laborativa. Aquesta simbiosi entre comunitats de pràctica i portafolis digitals pot millorar significativament la qualitat de l’ensenyament i l’aprenentatge en els centres educatius.