3. Cas pràctic

3.6. Solucions

Anticipant-se al problema que sorgiria després de la formació pel que fa a la desigualtat en la competència digital dels docents, el centre va preparar la formació de manera que inclogués un treball en comunitats de pràctica. Va intentar aparellar un docent amb una competència digital major amb un altre que no treballava tant amb eines digitals. Aquest enfocament d’aprenentatge entre iguals va ser ben rebut per tot el claustre gràcies al bon ambient que regnava entre els mestres.

  • Acompanyament i suport. Els docents amb més competència digital van actuar com a mentors. Van proporcionar suport continu i ajuda pràctica als seus companys amb menys experiència.
  • Resolució de dubtes en temps real. Les parelles van permetre la resolució de dubtes i problemes en temps real. D’aquesta manera, els docents menys experimentats podien avançar amb més seguretat.
  • Intercanvi de bones pràctiques. Aquest sistema va fomentar l’intercanvi de bones pràctiques i l’aprenentatge col·laboratiu. Va enriquir l’experiència de tot el claustre.

Els resultats obtinguts van ser molt positius. Tot i que per qüestions de temps no sempre es podia fer aquest treball conjunt de manera uniforme, les parelles de treball van aconseguir reduir significativament les diferències en competència digital entre els docents. Això va permetre una aplicació més homogènia dels portafolis a les tutories i va millorar tant la capacitat dels mestres per gestionar els portafolis com l’experiència d’aprenentatge dels alumnes.