La campanya de donació de sang en la qual participen els nens i nenes de cinquè és un projecte que dona visibilitat a l’escola. Els dies previs a la donació, els infants surten en diverses ocasions per explicar la proposta i es deixen veure pel barri. Per a ells és important, ja que fan alguna cosa fora de l’escola i estan contribuint a salvar vides. Des de l’any passat, la Lourdes, directora de l’escola, fa coincidir el dia en què l’equip del Banc de Sang fa la recollida amb la festa fi de curs, per intentar maximitzar ambdues accions. Hi ha moltes famílies que venen per la festa i així hi ha més possibilitats de tenir donants.
L’Amal i l’Anna també tenen molt clara la importància de la campanya de donació de sang. L’Anna ha parlat diverses vegades amb la Lourdes de la baixada de matriculació que acumulen progressivament i a les reunions de tutores; el tema, entre les dues tutores, ha sortit diverses vegades. L’Amal, posant-se en la pitjor de les situacions, creu que a l’Anna se li fa una muntanya imaginar-se canviar d’escola. Viu a tres cantonades de l’escola! Ella, en canvi, tot just ara comença la seva carrera professional i el canvi no li fa cap recança.
Uns dies abans de començar el projecte d’aprenentatge servei, els nens i nenes de la classe van descobrir que l’Amal tenia un perfil en una xarxa social molt popular.
Mentre pensaven en quines accions podien fer per promocionar la donació de sang, algú va pensar a publicar vídeos curts a les xarxes socials. Explicarien detalls del que havien après i convidarien a participar en la donació. Als companys i companyes els va semblar fantàstic!
L’Amal i l’Anna, després de revisar totes les tasques que caldria fer per organitzar la donació de sang, van organitzar aleatòriament els infants de cada classe en parelles. Cada parella s’encarregaria d’alguna tasca concreta. A en Mateo, el delegat, i la Mireia, la gimnasta, tots dos de la classe de l’Anna, els va tocar anar junts. La Mireia estava contenta, tothom vol anar amb en Mateo!
Després d’una estona valorant de quina tasca es farien càrrec, van acordar preparar un dels vídeos per a les xarxes socials. En Mateo es mostrava especialment sensible amb la temàtica i havia estat molt interessat en el tema. Durant les hores següents, van redactar un guió breu, el van revisar amb l’Anna i el van començar a assajar.
Mentre a les aules de cinquè s’estaven fent les tasques, la Lourdes, la directora de l’escola, va sentir el xivarri i va entrar a l’aula de l’Anna, amb qui té més confiança. Després de parlar amb alguns dels infants es va acostar a l’Anna, que li va explicar les novetats d’aquest any.
«Fixa’t, Lourdes, aquest any farem uns vídeos per a les xarxes socials!», va dir mentre assenyalava en Mateo i la Mireia, que estaven repetint la seva interpretació. Mentre la directora felicitava els infants amb un gran somriure, l’Anna ja estava traient el seu telèfon del calaix: «Som-hi, gravem el vostre vídeo?».
Al vespre, al grup de missatgeria instantània autogestionat de les famílies de cinquè, en Robert, el pare de la Mireia, comparteix amb la resta de famílies un vídeo en el qual la seva filla representa, sense en Mateo, el text i la coreografia que havien preparat al matí. Els comentaris afalagadors relacionats amb el moviment corporal de la Mireia no tarden a aparèixer. En Robert i la família estan acostumats a veure la seva filla fent exercicis a les xarxes socials. La publicació del vídeo també genera un debat entre les diferents famílies. Diversos nens i nenes han explicat a les seves famílies que havien estat fent tasques per a la donació de sang i les famílies ho comenten en missatges. L’expectació creix!
La festa fi de curs i la campanya de donació seran aquest divendres. El gran dia és a tocar. El dilluns al matí, després d’educació física amb l’Ayoub, el mestre que ajuda la directora en temes digitals i que ha acompanyat el claustre per aconseguir el nivell A1 de la competència digital docent, els nens i nenes de cinquè aniran a repartir tríptics pels carrers. Mentre els infants estan amb l’Ayoub, l’Amal i l’Anna ultimen detalls. Tenen quatre vídeos fets, dos de cada classe. Han decidit que en publicaran un cada dia, a primera hora de la tarda, quan els infants fan lectura.
El primer vídeo és un èxit: dos nens de la classe de l’Amal parlen breument dels grups sanguinis més i menys freqüents. No tothom sap que hi ha més de 300 tipus de sang diferents, però que a Catalunya els més comuns són l’A+ i el 0+, que tenen més del 36 % de la població. La intervenció dels nens acaba convidant la gent a participar en la donació, i indica l’hora i el lloc per fer-ho.
Al vespre, l’Amal descobreix que vídeo que han publicat a les tres de la tarda ja ha acumulat el doble d’interaccions que qualsevol altra de les seves publicacions i que el seu nombre de seguidors ha pujat. Alguns els reconeix, són infants i familiars de les classes de cinquè!
Durant el matí del dimarts, les interaccions amb el primer vídeo continuen arribant. A les tres de la tarda, l’Amal li demana a l’Anna que li passi un dels vídeos que va gravar per publicar-lo a la seva xarxa social. Ahir l’Anna s’havia deixat el telèfon a casa a l’hora de dinar, i per això van començar publicant el vídeo de l’Amal. Quan l’Amal veu el vídeo no pot evitar fer una ganyota discreta. La qualitat del vídeo no és gens bona. Hi ha molt soroll de fons i quasi no s’entén el que en Mateo i la Mireia diuen. Com que els dos infants interpreten una coreografia, l’Anna va intentar seguir, tremolosament, els seus moviments. Fins i tot es veu una mica desenfocat. Probablement, la lent estava bruta o entelada per la calor. Tot i això, publica el segon vídeo. L’Amal no s’atreveix a fer cap comentari a l’Anna. No vol decebre la companya que l’ha ajudat tant durant el primer curs a l’escola.
El dimecres a la tarda, després de la lectura i de publicar el tercer vídeo (aquest cop de l’Amal), mestres i infants tornen a sortir pel barri amb els tríptics a les mans. Pel carrer, l’Amal coincideix amb en Robert, el pare de la Mireia, que de manera poc agraïda li comenta que el vídeo de la seva filla no s’entén gaire bé i que les famílies ho havien comentat en el seu grup de missatgeria instantània. Ella, per no entrar en detall i deixar en evidència la seva companya, s’excusa com pot.
El dijous a dos quarts de nou del matí, quan l’Amal acostuma a arribar a l’escola per preparar el dia, l’Ayoub l’està esperant a la porta: «Bon dia, Amal. La Lourdes et necessita al despatx. Hi anem?». Quan obren la porta, la directora té una mirada seriosa.
Resulta que la Catalina, la mare d’en Mateo, li ha enviat un correu electrònic a primera hora del matí. Ella i el seu marit estan molt enfadats i amenacen de denunciar l’Amal i l’escola per publicar el vídeo d’en Mateo. L’Amal s’asseu, glaçada. Al cap d’uns minuts, l’Anna entra al despatx. La notícia ja s’ha escampat.
El vídeo pendent que algunes famílies esperaven a les tres de la tarda ja no es va publicar. L’Amal va esborrar els tres vídeos del seu perfil i l’Ayoub va fer desaparèixer el codi que incrustava el contingut a la web de l’escola. Al vespre, al grup de missatgeria instantània, algunes famílies preguntaven què havia passat amb els vídeos i van començar les suposicions.
El divendres a la tarda, a la festa de fi de curs, hi havia un ambient estrany entre les famílies de cinquè, fins i tot entre alguns dels infants. L’Amal ja no hi era, al migdia havia començat a tenir nàusees i l’Anna la va convèncer perquè se n’anés. A mitja tarda, quan la donació ja feia una hora que havia començat, la Mireia es va acostar a la seva mestra per preguntar: «Anna, com és que no ha vingut en Mateo? Al matí hi era…».
Tot i l’esforç dels infants i les mestres, no van arribar a les cent donacions.